Etern Mar.
Allà on sempre hi trobaràs la pau, l´amor i un sobtat sentiment de nostàlgia, desesperació i infinit.
Un tren corre al seu arran, badant i sacsejant-se. El vol?
-Cerquem nosaltres constantmente les veritats a on s´acaba el món? pots dir-m´ho tu?
El mar es la força, màgia, autosuficiència. Immens.
Voldria tenir una casa al costat. La casa que vull, què la mar la vegi..!
Intel.ligència, saviesa, experiència, amor. Són molts anys de bategar, pont de cultures, amors meus, infantesa perduda.
-Sóna música instrumental. La finestra és oberta i cantes. La fi de tot ja no arribarà aquest any.
Oest i Edén.
No vull justificar-me.
Només he caigut. Tenia idees i paraules a les mans. He estat cercant una nova forma, un "centro di gravitá permanente..", i m´aixeco de nou, camino cap el paradís deixant enrera falsos déus i paranys de polítiques electorals existencials..
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario