El sol.
I l´aire, tot ho tens. No sabia com dir-t´ho i he començat fent aixó, un dibuix olímpic. No deixo de pensar en les Olimpíades. Per què tu vas fugir dels altres déus? no poden oblidar-te al paradís; immagino desconsolat l´Atles.Desesperat. -Només vull oblidar-me de tot per un instant i pensar només en tú-, somnia.
Creu en un mon de color verd, de color blau. No hi ha dies iguals a la Terra. Aquesta nit fa calor i no dormo encara. La ràdio parla d´històries d´extraterrestres, un vaixell solar i estranys personatges.
Sobre la lluna seré el més gran del món en sortir del coet. Ara esperem l´allunatge.
Omnicento. 19 de setembre.
Una cançó.
De quatre fulls, un paper no podia ser més gran ni més petit.
Gimnastes i fil.lòsofs es mouen sense destorbar-se al mateix prat.
The Word Girl (FLESH + BLOOD)
He pujat al tren i he arribat a Castelldefels playa. Els amants del mar eren lluny de les escales, i la mar era immensa en tal buidor.
Les canyes al terra suposaven pescadors.
M´he banyat fins quarts de vuit, rovellant-me de plaer amb el mar; la boca i els ulls cremaven per la sal. Per què no has vingut?
Festa al Sahara 1ª part.
Al pais de l´aigua trobàrem moros, orientals, exotisme i modernitat. El classicisme era una tassa de té.
Uns van descobrir aquell fabulós llibre d´en Francesc Pujols i ens miràven amb desconfiança.
L´aire pur, fresc i sec de la nit del desert emmudia. Llaunes i gots desats arreu.
Tothom seguia ballant quan anàvem de camí a casa, tocats pel whisky.
Al matí, la darrera tassa. Tea in the Sahara.
miércoles, 24 de enero de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario