¡Ola Judith..
M´agrada retRobar-TE de Nou desPrés De tant temps. FeiA dies quE eT voliA ESCriure, saps?
AVUI és el dia. TAL vegada Demà seria massa tarD. Fins i Tot no -NO?, NEIN?? (!)- saBria què dir-TE. I Ara puc dir coses escoltant daviD BOWIE.
I si miRo el meu Reflexe -guaito¿- als vidres de Les meVes ulLeRes DE SOL -no de FA, no- torno a Veure seMpre la imatge del meu COS en Part o toTALMENT. I sóc iO maTEIX un COP i UN ALtre.
Resta indiferènCIA alS ULLS MEUS, OH JudiTH? PRegunto...només..
IMMAGINO El QUE POT PASSAR, sí sí, éS Clar.
I dic: Play it AGAIN , SAM quan tothom marxa sense pressa, Sense poR, SENSE inDIFERÈNCIA, RECORDANT QUE mai la Història DEIxa dE repetir-se un cop, 2cops... oi?
Hem LluitaT: PUGNA. Hem saBUT VènCer: haBilitat?
Però, hO he FeT toT Jo sol? ARA ho PEnso I Em Faig por a mi MATeiX. NO és POSSIBLE.
DespRés d´a aquest curiós i caÓtic Any passaT fent i nO Fent claSSES AMB gent Què abans no coneixia, Arribo a 1 punT .
des D´ON vaig SortIR.. ...?
quE He fet?...
HE PERDUT
HE GUANYAT EH?
Escolto arA i penso Ara, i també escric arA mentre toT Alló quÈ En UN Temps vaig feR ArriBa a DROgar-me com si Fos UN SOMNI o una EMPENTA. UNA forta abraçada quÈ sento i QUE conec. OH!
BARCELONA SA 16.
CANASTOS -dEus penSAR. QUÈ siGNIFICa toT aixó. Què hE dit o QUÈ HeM FeT.(?)
ESpeRO ReTRObar-TE UN Dia d´Aquests o UN diA d´aquells, diEnt paRaules o escrivint iMaTGES, COSES, GOLD?
quALSEVOL dia torNAré a lleGIR les velLes caRTes que MAI no VAIG enVIar a Aquells qui ceRCAVen la IDEA de la REALITaT peR Damunt de LA RAÓ I LA IMMAGINACIÓ.
NO HE enTÉS reS.
LA RAZÓN.
LA IMAGINACIÓN
LA INDIFERENCIA?
LES CARTES, POT SER? els CANASTOS??
La televisió, els templaris, el telèfon, la dutxa, la nit, la ràdio, el què no es diu, les mirades, els gestos, els fets, la música, les opinions, les modes, el ridícul, la grandiositat, la bellesa, la indiferència ?
On, tal vegada,
oh, tal ves.
No.
M´agrada retRobar-TE de Nou desPrés De tant temps. FeiA dies quE eT voliA ESCriure, saps?
AVUI és el dia. TAL vegada Demà seria massa tarD. Fins i Tot no -NO?, NEIN?? (!)- saBria què dir-TE. I Ara puc dir coses escoltant daviD BOWIE.
I si miRo el meu Reflexe -guaito¿- als vidres de Les meVes ulLeRes DE SOL -no de FA, no- torno a Veure seMpre la imatge del meu COS en Part o toTALMENT. I sóc iO maTEIX un COP i UN ALtre.
Resta indiferènCIA alS ULLS MEUS, OH JudiTH? PRegunto...només..
IMMAGINO El QUE POT PASSAR, sí sí, éS Clar.
I dic: Play it AGAIN , SAM quan tothom marxa sense pressa, Sense poR, SENSE inDIFERÈNCIA, RECORDANT QUE mai la Història DEIxa dE repetir-se un cop, 2cops... oi?
Hem LluitaT: PUGNA. Hem saBUT VènCer: haBilitat?
Però, hO he FeT toT Jo sol? ARA ho PEnso I Em Faig por a mi MATeiX. NO és POSSIBLE.
DespRés d´a aquest curiós i caÓtic Any passaT fent i nO Fent claSSES AMB gent Què abans no coneixia, Arribo a 1 punT .
des D´ON vaig SortIR.. ...?
quE He fet?...
HE PERDUT
HE GUANYAT EH?
Escolto arA i penso Ara, i també escric arA mentre toT Alló quÈ En UN Temps vaig feR ArriBa a DROgar-me com si Fos UN SOMNI o una EMPENTA. UNA forta abraçada quÈ sento i QUE conec. OH!
BARCELONA SA 16.
CANASTOS -dEus penSAR. QUÈ siGNIFICa toT aixó. Què hE dit o QUÈ HeM FeT.(?)
ESpeRO ReTRObar-TE UN Dia d´Aquests o UN diA d´aquells, diEnt paRaules o escrivint iMaTGES, COSES, GOLD?
quALSEVOL dia torNAré a lleGIR les velLes caRTes que MAI no VAIG enVIar a Aquells qui ceRCAVen la IDEA de la REALITaT peR Damunt de LA RAÓ I LA IMMAGINACIÓ.
NO HE enTÉS reS.
LA RAZÓN.
LA IMAGINACIÓN
LA INDIFERENCIA?
LES CARTES, POT SER? els CANASTOS??
La televisió, els templaris, el telèfon, la dutxa, la nit, la ràdio, el què no es diu, les mirades, els gestos, els fets, la música, les opinions, les modes, el ridícul, la grandiositat, la bellesa, la indiferència ?
On, tal vegada,
oh, tal ves.
No.
No hay comentarios:
Publicar un comentario