viernes, 2 de marzo de 2007

Sovint escolto històries...

Àlfar estava cercant el camí per arribar a casa.
Aviat va sentir la frescor i la humitat d´aquella nit en acostar´s-hi. Tot eren ombres; baixaven dels arbres i s´estiraven pel terra creuant els camps, afegint un toc de misteri a la nit.
Les teulades de les cases brillaven sota la claror de la lluna, blanc i plata com un torrent nocturn.
Sentia a cada pas el seu cansament, les cames no li aguantaven amb fermesa i desitjava reposar de seguida i oblidar el què havia passat.
En arribar-hi va veure tancada la porta principal, i així s´enfilà des del porticó d´una finestra del pis més baix fins a la del seu dormitori. Havia quedat oberta i va entrar amb certa facilitat. Ja dins es va deixar caure, mort de són, al seu llit mig desfet.
Va treure´s les bambes i va tirar el jersei sense força damunt la cadira.
L´habitació era il.luminada per la lluna des de la finestra; les ombres feien estranyes totes les formes.

19 de maig 82

1 comentario:

A dijo...

eHHH NO entiendo nadaa!!! pero será genial igual!!! jaaj bien ahi!!! cariños amigo made in Spain!

besoso!

A