Sobtat per un alba d´esclat momentani
recerco les línies del teu cos diari
travesso els cims de daurada presència
m´enfonso a les valls
i entenc els atacs
tu i jo som un pou de desig, d´insolència
del teu ser al meu
cruel però fidel com si fos un Romeo
Vull viure un estiu permanent
dies de calor i sol de ponent
on l´aire es belluga pausat
-ben lent-
les fulles dels arbres de prop el teulat
somnien amb fressa per un xic més de vent
La vida és dura
la carretera és llarga
Innocència pura
i existència amarga.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario