Enmig d´aquests remolins
cercava conceptes fins
i contestar-te amb destresa
la teva carta-bellesa.
Flairaré un núvol sense aire
rossegaré com un captaire
dins la flama exagerada
un crustó què ja s´acaba
La vermellor què et cargola
tanmateix veig què t´inflamma
sents la vida com un àpat
i la mort com una daga
què manega un llepafils
mentre un tasta-olletes canta.
Si sabessis què l´amor no ha estat
mai una balança
ni nova i de precisió
ni vella, ni una romana.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario